PANORÀMIC

El tema que tracta aquest any el Projecte Panoràmic és entorn el concepte "d'eximitat". Aquesta paraula vol dir que allò que és íntim es fa públic.

En aquesta expossició trobem diversos projectes, dels quals parlarem a contiunuació:

Las Muertes Chiquitas

Las Muertes Chiquitas és un projecte de Mireia Sallarès.

Aquesta exposició vam poder gaudir-la el curs passat, per tant ja la coneixiem.

Aquesta vegada hem pogut parlar amb ella, és més, ella ens va fer la visita guiada, això va fer que ens agradés més l'exposició.

Aquest projecte es centra en els orgasmes, d'aquí el nom "Las muertes chiquitas". Va explicar-nos que a Mèxic els hi diuen així, ja que és el moment en el que mors i despres tornes a nèixer.

La Mireia va fer un viatge de quatre anys a Méxic i és on va iniciar el projecte, el punt de partida.

Es centra en els orgasmes. Va preguntar a diverses dones sobre els orgasmes i les relacions, van estar molta estona parlant, i segons ella va escoltar bastantes històries i es van obrir bastant. Inclós algunes experiències dures.

Aquest projecte va servir-li tant a ella com a les altres dones a poder-se alliberar de sentiments i sensacions que tenien des de feia temps.

Aquest projecte es basa en els orgasmes, ja siguin reprimits, compartits, frustrats, etc.

Gaudir d'aquest exposició no hagués sigut el mateix sense la guia de Mireia Sallarès.

No Surrender

En aquesta, també vam tenir sort de tenir al propietari del projecte i ens va explicar breument de què parlava. Ell va tenir un ictus que li va fer perdre la memòria, va haver de tornar a aprendre les coses més bàsiques que ens ensenyen a primària com llegir i escriure. Al despertar no recordava res, ni qui era la seva dona, ni cap record a partir dels 6 anys (els anteriors no sap perquè però sí). Llavors a partir de la fotografia va voler deixar emprempta dels seus records per si li tornava a fallar la memòria (primer va començar a mb el mòbil i ràpidament va acabar fent fotos amb la càmera).

Time On Quaaludes And Red Wine

Anna Galí, ha fet un projecte personal, després de la mort del seu fill de 18 anys per sobredosi, en el que ha agrupat tota l'herència digital que en Tomeu havia deixat (fotos drogant-se, dibuixos, correus amb contractes de suïcidi, textos amb intencions suïcides, vídeos...)

Vam poder parlar amb ella i li vam fer preguntes les quals va respondre amb tota sinceritat i naturalitat. Al parlar amb ella ens vam adonar que aquest procés va ser molt difícil per ella pero que això la va ajudar a acceptar la nova situació que li plantejava la vida.

Intimitat

Trobem un espai comissariat per Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita que parla dels origens del terme extimitat i de com es tenia en compte la intimitat i privacitat durant el segle XIX i XX. Llocs i situacions on les persones eren vulnerables a ser invadides sense permís: confessionaris, presons, manicomis, escoles, famosos i paparazzi... i també coses actuals com el Google street view que en qualsevol moment quedem retratats.

A més a més ens inclou el fet de que la fotografia científica o simplement reglamentaria ha acabat tenint una influència artística sobretot en el món del cinema i que per exemple els nostres àlbums familiars poden arribar a formar part d'exposicions famoses i sense tenir una funció estètica.