CINEMA D'AUTOR

Context històric

Característiques

El cinema d’autor és el cinema en el qual el director té un paper fonamental en basar-se normalment en un guió propi; realitza la seva obra al marge de les pressions i limitacions que implica el cinema dels grans estudis comercials, la qual cosa li permet una major llibertat a l'hora de plasmar els seus sentiments i inquietuds en les pel·lícules.

El context històric és molt relatiu, ja que depen de cada autor/a. Sí és cert que es comença a conèixer aproximadament a l'any 1960. Amb el grup d'artistes francesos, que van iniciar aquesta inquietud.

-El paper dels directors està per sobre de productors i estudis, es reflectia la mirada del director sobre la realitat, hi havia llibertat creativa total per als cineastes.

-Solen estar protagonitzades per antiherois, perdedors, marginats, delinqüents sense justificació i altres personatges de gran ambigüitat moral ...

-Es trenca amb la costum d’un final feliç: molts films acaben malament per als seus protagonistes.

-Incorporació de moltes innovacions de les avantguardes europees: realisme objectiu, critica social, rodatge en exteriors, amb llum natural i escenaris reals, càmera a mà seguint els personatges, ...

-Trencar amb la moral puritana i políticament correcta del Hollywood clàssic. Això va permetre tractar temes tabú per al Hollywood clàssic: mostrar cossos nuus i relacions sexuals, models de família i de parella diferents, relacions entre homes joves i dones adultes, la homosexualitat, la drogadicció, o la prostitució.

-Barreja de gèneres: es trenquen les barreres entre gèneres i es fan westerns musicals i humorístics, comèdies bèl·liques, barrejes de terror i ciència-ficció, …

-Ús de les noves músiques a les bandes sonores dels films a les quals es poden escoltar cançons de músics de jazz, pop, rock, folk, soul, funk o disco de moda als 60 i 70.

Directors

Quentin Tarantino

Woody Allen

Pedro Almodóvar

Peter Greenaway

Pel·lícules